És la cultura de l’edat del ferro més antiga d’Itàlia; apareix vers l’any 900 aC, portada per elements indoeuropeus del centre d’Europa, i acaba cap a l’any 700 aC, amb l’arribada d’immigrants orientals, que a la Toscana són coneguts amb el nom d’etruscs. A l’Emília, aquesta cultura es mantingué més temps, però fou també etrusquitzada. Es caracteritza bàsicament per les seves necròpolis d’incineració, formades per urnes bicòniques amb una sola nansa, cobertes amb tapadores còniques, també amb una nansa, que contenen les cendres del difunt i que, en general, són de ceràmica, bé que també n'hi ha de bronze, d’una gran habilitat, com apareix en els aixovars que hom ha trobat a les tombes.