i Isabel de Villena | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Isabel de Villena

SinònimElionor Manuel de Villena
literatura lit i història eclesiàstica hist ecl
Nom de religió amb el qual és coneguda l’escriptora i abadessa Elionor Manuel de Villena, filla natural d’Enric de Villena.
València, 1430 — València, 1490

De molt petita entrà a la cort de Maria de Castella, muller del rei Alfons IV el Magnànim, de la qual era cosina segona. El 1445 professà en l’orde de Santa Clara, i el 1463 fou elegida abadessa del convent de la Trinitat de València, càrrec des del qual es preocupà amb eficàcia de la disciplina de les monges i de llur elevació espiritual. Per tal que aquestes tinguessin matèria de contemplació, redactà la seva única obra pervinguda, una molt extensa Vita Christi, en català, en la qual fa una àmplia narració de la vida de Jesucrist; no tan solament segueix el relat dels evangelis canònics, sinó que recull èpoques, episodis i fets que es narraven en els apòcrifs i recollien tradicions pietoses, com ara les vides de santa Anna i de la Verge Maria i la infantesa de Jesús, fins a tal punt, que aquestes parts són molt més extenses que les que versen sobre la vida pública i la passió de Crist. L’autora dilata i amplifica els materials de què disposa, i el pla real o biogràfic del llibre és sovint interferit per un altre pla al·legòric; realitat i al·legoria arriben a barrejar-se d’una manera conscient, eficaç i artística, encara que sempre amb ingenuïtat de bona llei. Fugaces notes d’ironia i un estil íntim, amb detalls de tendresa, acrescuda pels tan característics diminutius valencians, atorguen a la Vita Christi un curiós matís familiar, gairebé popular. Tanmateix, l’autora, educada a la cort, converteix el reremón cristià en una sumptuosíssima cort, on impera una rigorosa etiqueta i cada benaventurat és al lloc que li correspon en atenció al seu rang, i on Maria és anomenada Sa Altesa i Jesucrist Sa Majestat. Es tracta d’un adequat recurs per a fer viu i present l’altre món, a base del que hom popularment admira, i molt eficient per a emocionar les monges, a les quals és adreçada aquesta obra, que fou publicada a València el 1497 a instàncies de la reina Isabel I de Castella.

Col·laboració: 
MRi
Llegir més...