Tot i així, el seu net Enric de Villena i de Castella s’intitulà marquès de Villena. Fou concedit de nou el 1445, amb agnació rigorosa, a Juan Pacheco y Girón, primer comte de Xiquena i primer duc d’Escalona, que el cedí (1468) al seu fill Diego López Pacheco y Portocarrero (mort el 1529). Quadrinet d’aquest darrer i vuitè marquès fou Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga, avi del desè marquès, Andrés López Pacheco y Osorio de Moscoso (mort el 1746), la filla del qual s’intitulà marquesa de Villena; però li posà plet el seu oncle Juan Pacheco y Moscoso (mort el 1751), que acabà casant-se amb ella i fou l’onzè marquès. Una vegada mort, posà plet a la vídua el seu cosí germà Felipe Pacheco y de la Cueva (mort el 1798), que fou dotzè marquès per sentència del 1768. Mort sense fills, hi hagué més plets, fins que per una sentència del 1804 fou tretzè marquès Diego Fernández de Velasco (mort el 1811), tretzè duc de Frías, descendent agnat d’un germà del segon marquès. Dels Fernández de Velasco passà per línia femenina, trencant l’agnació, als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, i als Martorell, ducs d’Almenara Alta.
fototeca.cat
©
Títol concedit per Enric II de Castella, el 1366, a Alfons de Gandia i de Foix, que el cedí al seu fill segon Pere de Villena i d’Arenós (mort el 1385), però que li fou confiscat el 1391 pels tutors del rei Enric III.