i Francesc Viñas i Dordal | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Francesc Viñas i Dordal

Francesc Viñas i Dordal en el paper de Tristany de l’òpera Tristany i Isolda
© Fototeca.cat
música mús
Tenor.
Moià, Moianès, 1863 — Barcelona, 1933

De família humil, anà a treballar a Barcelona d’aprenent, a la botiga d’uns parents. Atret per la música, ingressà al Conservatori del Liceu de Barcelona, on fou deixeble de Gonçal Tintorer. Debutà l’any 1888 al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, amb Lohengrin, obra que interpretà moltes vegades i amb la qual es presentà al Teatro alla Scala de Milà (1889). Actuà temporades senceres al Teatro Carlo Felice de Gènova, al San Carlo de Nàpols i al Covent Garden de Londres. L’any 1894 es presentà a la Metropolitan Opera House de Nova York, i el 1895 al Teatro Real de Madrid. També actuà amb molta freqüència al Teatre Principal de València, on interpretà diversos cops Lohengrin i on estrenà Tristany i Isolda, de Wagner, autor en el qual s’anà especialitzant, tot i que no abandonà mai el repertori italià (especialment Verdi) i el francès (Meyerbeer, Massenet, etc.). Cantà més tard per Europa i als millors teatres de l’Amèrica del Nord i del Sud. El 31 de desembre de 1913 estrenà Parsifal, de Wagner, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, primer teatre que presentà aquesta obra després de caducar els drets exclusius del de Bayreuth. La seva escola vocal era d’una gran honestedat i severitat. Fou uns quants anys corresponsal a Roma del diari El Noticiero Universal, de Barcelona. A Roma es casà amb la mezzosoprano Giulia Novelli. Publicà opuscles, com Leyendas del Santo Graal y de Parsifal (1934), i el volum El arte del canto (1932; reeditat el 1963). El 1963 Jacint Vilardell i Permanyer fundà en memòria seva el Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, que, convocat anualment, dóna a conèixer joves talents en el camp vocal i que ha assolit un gran prestigi.

Col·laboració: 
MAV
Llegir més...