Francesc Viñas i Dordal

(Moià, Moianès, 1863 — Barcelona, 1933)

Francesc Viñas i Dordal en el paper de Tristany de l’òpera Tristany i Isolda

© Fototeca.cat

Tenor.

Vida

Fill de pagesos, des de ben jove mostrà unes grans aptituds musicals. Es traslladà a Barcelona, on compaginà les obligacions com a aprenent en una botiga d’uns familiars i els estudis de cant amb Gonçal Tintorer al Conservatori del Liceu. El 1888 es presentà al Gran Teatre del Liceu amb el paper titular de Lohengrin, que al llarg de la seva carrera interpretà més de cent vegades. El 19 de març del mateix any participà en els actes d’obertura de l’Exposició Universal de Barcelona i el 1889 es presentà amb la mateixa òpera wagneriana al Teatro alla Scala de Milà, amb gran èxit de públic i crítica. El 1893 actuà al Covent Garden, novament amb Lohengrin, i alguns anys més tard hi cantà Tannhäuser i Cavalleria rusticana. En 1893-94 dugué a terme gires pels Estats Units que el dugueren al Metropolitan de Nova York i a les òperes de Boston, Filadèlfia, Saint Louis i Chicago. Després feu diverses actuacions a Madrid (1895), Nàpols i València, ciutat on estrenà Tristany i Isolda, de Wagner, autor en el qual s’anà especialitzant, tot i que no abandonà mai el repertori italià (especialment Verdi) i el francès (Meyerbeer, Massenet, etc.). La seva escola vocal era d’una gran honestedat i severitat. El 1903 tornà al Gran Teatre del Liceu, on deu anys més tard participà en l’estrena de Parsifal (1913), i fou el primer teatre que presentà aquesta obra després de caducar els drets exclusius del de Bayreuth. Entre el 1907 i el 1916 actuà en més de cent representacions al Liceu, activitat que compaginà amb reeixides actuacions a Lisboa, Madrid, Londres, Nàpols i Buenos Aires, ciutat on debutà el 1910 amb Lohengrin. Es retirà de l’escena operística el 1916 a Madrid, amb Tannhäuser, però dos anys més tard intervingué en unes audicions al Palau de la Música Catalana amb obres de Joan Manén. Posteriorment s’establí a Moià, on participà en tasques filantròpiques i de caràcter popular, com la Festa de l’Arbre Fruiter de l’esmentada població. Especialitzat en l’obra wagneriana, també fou un excel·lent intèrpret de les òperes de G. Verdi, G. Meyerbeer, G. Bizet i A. Boito, entre d’altres. Destacà per un timbre poderós i una gran tècnica. La seva veu combinà força, bellesa i rigor en l’emissió. Enregistrà diversos fragments operístics en disc i publicà opuscles, com Leyendas del Santo Graal y de Parsifal (1934), i un tractat de cant, El arte del canto (1931; reeditat el 1963). 

Fou uns quants anys corresponsal a Roma del diari El Noticiero Universal, de Barcelona. A Roma es casà amb la mezzosoprano Giulia Novelli. És germà del també músic Marià Viñas.

El 1963 Jacint Vilardell i Permanyer fundà en memòria seva el Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, que, convocat anualment, dona a conèixer joves talents en el camp vocal i que ha assolit un gran prestigi.

Bibliografia

  • Francesc Viñas, Tip. Emporium, Barcelona 18--?
  • De Gregori, Luigi: Francisco Viñas: el gran tenor español fundador de la Liga de defensa del árbol frutal, Tip. Emporium, Barcelona 1936
  • De Gregori, Luigi: Francesc Viñas: el gran tenor català fundador de la Lliga de defensa de l’arbre fruiter, Tip. Emporium, Barcelona 1935
  • Viñas i Dordal, Francesc: Leyendas del Santo Graal y de Parsifal, el autor, Barcelona 1934
  • Viñas i Dordal, Francesc: El arte del canto: datos históricos, consejos y normas para educar la voz, Salvat Editores, Barcelona 1932