i Tomàs Viñas i Sala | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Tomàs Viñas i Sala

història eclesiàstica hist ecl, filosofia filos i literatura lit
Escolapi, humanista i crític.
Mataró, Maresme, 1864 — Barcelona, 1929

Ingressà a l’orde el 1880, i féu els estudis a Moià (Moianès) i a Lleó. Exercí el magisteri a Catalunya fins el 1901, que anà a Roma com a arxiver i cronista de l’orde i director de les Ephemerides Calasanctianae. Recorregué totes les províncies de l’orde i és autor de tres volums sobre escriptors escolapis (Roma 1908-11) i d’un inventari de documents de l’arxiu general de l’orde. Renuncià el càrrec i es retirà a Barcelona, on traduí al llatí l'Atlàntida de Jacint Verdaguer (editada el 1929), un volum de poesies llatines, Carminum libri quattuor (1924), Versiones latinas de poesías hispánicas (1927) i altres obres, en especial traduccions del llatí.

Llegir més...