Vingrau

Vingrau

© Fototeca.cat

Municipi del Rosselló, al límit amb el Llenguadoc (pas de la Vaca, damunt el Verdoble, 225 m alt; serra d’en Moixet, 313 m; la Garriga; pic de Ginebre, 428 m; coll d’en Carrera), estès al sector més oriental de les Corberes, als dos vessants, oriental i occidental, de la serra de Vingrau (553 m alt), massa calcària, que el pas de l’Escala, al S, separa de la serra d’Espirà, la qual, juntament amb la serra de Talteüll, forma el límit meridional del terme.

La vall que s’obre a ponent de la serra de Vingrau i del pas de l’Escala, drenada pel torrent de la Millera o de Casanova, afluent, per l’esquerra, del Verdoble, forma part de la depressió de Vingrau i Talteüll; la vall de llevant és part de la capçalera de Ròvol, que s’obre pas entre la serra de Talteüll i el serrat de Montpeirós, vers l’Aglí. L’agricultura és l’activitat econòmica més important, tot i que la superfície conreada (635 ha) no arriba a una cinquena part de la del terme; la vinya hi té caràcter de monocultura (623 ha, 617 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior); hi ha 2 ha d’albercoquers. Hi ha una cooperativa vinícola amb una capacitat de 40 000 hl. El poble (446 h agl [1982]; 141 m alt) és situat al peu de l’extrem meridional de la serra de Vingrau, a l’esquerra del torrent de Casanova. A l’E del nucli urbà s’alça el santuari del Bonconsell. El parlar de Vingrau és de transició vers l’occità, com els dels veïns pobles del Perapertusès (Tuixà, Pasiols, Padern). El lloc és esmentat ja el 984. Antiga possessió del monestir de Fontfreda, depengué, juntament amb Talteüll, de la diòcesi de Narbona del 1659 al 1790, que retornà a la d’Elna-Perpinyà.