Dotat d’una gran precocitat intel·lectual i d’una energia indomable, passà la joventut entre l’estudi i la política. Intervingué en els fets revolucionaris del 1848 i hagué d’abandonar Prússia, on tornà a l’època de Bismarck, cridat pels promotors de la Kulturkampf. Fou professor d’anatomia patològica a Berlín, director del Pathologisches Institut i cap indiscutible de la medicina alemanya durant més de quaranta anys. La seva obra més important, Die Cellularpathologie (1858), desenvolupa la teoria cel·lular de Schleiden i Schwann, aclareix la constitució de l’organisme —cèl·lules, teixits, òrgans, sistemes— i explica el mecanisme de la malaltia entesa com una lluita entre cèl·lules pròpies i cossos estranys.