Eludí la matança del pretor Galba (150) i el setge del pretor Vetili (147), el qual derrotà i occí en una emboscada a les muntanyes de Ronda (146). Utilitzant la tàctica de guerrilles, vencé repetides vegades els romans. Malgrat ésser derrotat pel cònsol Fabi Màxim Emilià (145-144), continuà la lluita. Signà un acord de pau amb el cònsol Servilià (140) i fou proclamat “amic del poble romà”. El cònsol Cepió anul·là el tractat i preparà un nou atac. Viriat volgué pactar, però fou assassinat pels seus enviats, subornats pels romans.
La mort de Viriat, cap dels lusitans, oli de José de Madrazo (1807)
Museo Nacional del Prado
Pastor i capitost lusità en la lluita contra la dominació romana.