Era fill d’Ègica i d’una seva primera muller. El seu pare l’associà al tron el 695 i l’envià a governar el regne sueu, i residí a Tui de Galícia. A la mort d’Ègica (702), Vítiza governà sol a Toledo. Les poques notícies que hom coneix del seu regnat s’enfosqueixen davant la realitat de la invasió musulmana ocorreguda en morir Vítiza. Com a governant es mostrà clement amb els seus enemics que havien patit confiscacions sota el seu pare.
Devia ésser persona de caràcter dèbil, puix que la seva política poc enèrgica fomentà el malestar general, que conduí el país a la desfeta. És veritat, però, que algunes vegades es mostrà cruel amb els nobles revoltats. La descomposició del regne venia de lluny, tal com es manifestà a la seva mort: el pretendent Roderic fou elegit a Toledo, contra els “fills” de Vítiza, o millor, germans, fills com eren d’Ègica i de Quixilona, que es deien Oppas i Sisibert; i, per l’altre costat, el nord-est, dos altres reis, Àkhila II i Ardó, governaren pel seu compte. Al seu temps se celebrà el darrer concili de Toledo, el XVIII, el qual, però, devia discórrer molt anormalment, sembla.