Comte de Vitte. Nomenat ministre de finances (1892), portà a terme una política de reformes per tal de crear una infraestructura capaç de permetre la industrialització del país i atreure les inversions estrangeres. Negocià la pau de Portsmouth amb el Japó. Nomenat president del consell de ministres (1905), reprimí el moviment revolucionari del 1905. Tanmateix, Nicolau II el féu responsable del triomf del partit constitucional democràtic a les eleccions per la duma del 1906, i el destituí.