Es doctorà en dret a Cervera (1817). Fou relator de l’audiència de Barcelona (1820-32), i en restablir-se la Universitat de Barcelona hi professà, i més tard en fou catedràtic. El 1832 inicià la publicació dels usatges catalans, traduïts al castellà i amb notes. Atacà l’actitud favorable a la desamortització expressada per Joan Illas i Vidal en l’opuscle Observaciones sobre el consejo dado al partido moderado por D.Juan Illas y Vidal. Per iniciativa seva fou restaurada la Casa de la Ciutat de Barcelona.