Antoni Vives i Escudero

(Madrid, 1859 — Madrid, 1925)

Arabista, numismàtic i arqueòleg.

Fill de menorquins, es formà a Maó. Residí a l’Havana, i després es graduà a l’Escuela Superior de Diplomática de Madrid. Ajudant de Francisco Codera, el 1893 començà a publicar sobre temes d’arqueologia islàmica. Col·laborà en el Catálogo histórico-descriptivo de la Real Armería de Madrid (1898) i féu l' Inventario de las monedas arábigo-españolas del Museo Arqueológico Nacional i l’obra bàsica Monedas en las dinastías arábigo-españolas (1893). Publicà també, entre altres obres i treballs, Medallas de la casa de Borbón, de don Amadeo I, del gobierno provisional y de la República Española (1916) i la seva obra magna, La moneda hispánica (1926). Fou acadèmic de l’Academia de la Historia (1901), arabista del Museo Arqueológico Nacional de Madrid (1904), catedràtic de numismàtica i epigrafia a la Universitat de Madrid (1911) i director de l’Instituto Valencia de Don Juan de Madrid. El ministeri d’instrucció pública li encarregà la redacció (1905) del volum dedicat a les Balears del Catálogo artístico y monumental de España . Explorà navetes i talaiots menorquins i els comparà amb els nuraghi sards. Publicà també Estudio de arqueología cartaginesa. La necrópolis de Ibiza (1917). Reuní una important col·lecció de monedes i peces arqueològiques, que oferí al municipi de Maó.