Estudià a l’Academia de Ingenieros de Guadalajara (1874-78). Es distingí en obres militars (el Pirineu, Lleida, Cuba, el Marroc, etc) i en la campanya de Melilla (1893). Ascendit a comandant, fou cap de la nova secció de balons aerostàtics de l’exèrcit (1896); per organitzar-la, visità diversos països europeus. A proposta seva, l’exèrcit adoptà el tipus de baló-estel, i el féu construir a Guadalajara. Amb la unitat aerostàtica, intervingué en la guerra del Marroc, on organitzà un servei d’observació des de l’aire. Intervingué en diversos congressos internacionals d’aerostació científica (Berlín, 1902; Peterburg, 1904; Milà, 1906; etc) i el 1906 esdevingué vicepresident de la Societat Aeronàutica Internacional. Introduí el dirigible a l’Estat espanyol, i organitzà un primer vol a Madrid (1909), alhora que s’interessava també pels progressos de l’aviació: l’1 de març de 1909, a Pau, volà per primer cop amb Wilbur Wright. Poc després proposà a l’exèrcit espanyol l’adopció de l’aviació com a arma bèl·lica, i esdevingué cap de la doble secció d’aeronàutica de l’exèrcit (aerostàtica i aviació). Fundà l’Aeronàutica Militar Espanyola (1910), impulsà la construcció del primer camp d’aviació de l’Acadèmia d’Enginyers de Guadalajara. El 1912 organitzà, per primer cop al món, un bombardeig aeri, a la guerra del Marroc. El 1914 fundà els aeròdroms militars d’Arzîla i Zèlouân, al Marroc, i el 1907 fou ascendit a general de brigada. Novament destinat a Àfrica (1921-23) i comandant general de Melilla, durant el directori militar fou sotssecretari del ministeri de foment (1923-25).
També fou un dels fundadors i el primer president de la Reial Federació Columbòfila Espanyola (1894-96), que tornà a dirigir en una segona etapa (1923-36), i vicepresident de la Internacional Columbòfila. Fou director de la revista La Paloma Mensajera.
El 1936, en esclatar la Guerra Civil, era a Madrid, i es refugià a la legació de Noruega, on morí.
Publicà obres com Una visita al monestir de la Oliva (1892), El Real-Aeroclub de España (1905), un estudi sobre l’eclipsi de sol del 1905, Instrucciones para las ascensiones libres (1912), La aerostación aplicada al progreso de la meteorología (1912), Instalación y régimen de los palomares de mensajeras (1920), Los ingenieros militares en la campaña de África de 1921 a 1922 (1923) i Igualada. Ojeada a su pasado y a su presente... (1926), entre altres llibres.
L’Aeròdrom d’Igualada-Òdena és conegut també com aeròdrom General Vives.