Establert a París (~1890), féu amistat amb Alfred Jarry i s’introduí en el món del comerç d’obres d’art. La seva influència en l’evolució de la història de l’art contemporani fou essencial. Obrí la seva galeria el 1893. Organitzà una important exposició de Cézanne (1895), comprà obres de Van Gogh (1900) i féu un contracte amb Gauguin (1900), que permeté a aquest de pintar sense preocupacions econòmiques. Organitzà la primera exposició a París de Picasso (1901) i la primera absoluta de Matisse (1904). Promogué Bonnard, Redon, Derain i Vlaminck i influí directament en l’orientació de la carrera de molts d’ells (orientà Rouault cap a la ceràmica —i li muntà el taller—, Renoir cap a l’escultura i molts artistes cap al gravat i la il·lustració de llibres de bibliòfil, que ell mateix editava: Cézanne, Vuillard, Sisley, Tolouse-Lautrec, Besnard, Munch, Rodin, Denis, Picasso, Chagall, etc). Edità també bronzes de Rodin, Maillol, Renoir i Picasso. El 1937 publicà els seus famosos Souvenirs d’un marchand de tableaux , testimoni viu, sovint murri i irònic, de la vida artística del seu temps i de la intervenció que hi tingué.