i Andrzej Wajda | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Andrzej Wajda

cinematografia cin
Director cinematogràfic polonès.
Suwałki, 6 de març de 1926 — Varsòvia, 9 d'octubre de 2016

El 1949 abandonà els estudis de belles arts a Cracòvia i s’incorporà a l’escola de cinematografia de Łódź, on es formaren també Roman Polański i Krzysztof Kieślowski. El 1955 debutà amb Pokolenie (‘Generació’, 1955), sobre l’ocupació nazi a la Segona Guerra Mundial, que assenyalà el centre de tota la seva filmografia posterior: la història recent de Polònia.  Amb un estil no exempt d’un cert barroquisme, aconseguí molt aviat projecció internacional amb títols com Kanał (1957; premiat a Canes), Popiół i diament (‘Cendres i diamants’, 1958), Samson (1961), Popioły (‘Cendres’, 1965), Polowanie na muchy (‘La caça de mosques’, 1968), Krajobraz po bitwie (‘Paisatge després de la batalla’, 1970), Brzezina (‘El bosc dels bedolls’, 1971), Wesele (‘Les noces’, 1972), Ziemia obiecana (‘La terra de la gran promesa’, 1975), fresc monumental sobre la revolució industrial a Polònia,  Człowiek z marmuru (‘L’home de marbre’, 1977), Bez znieczulenia (‘Sense anestèsia’, 1978), Dyrygent (‘El director d’orquestra’, 1980), Człowiek z żelaza (‘L’home de ferro’, 1981), amb el qual guanyà la Palma d’Or del Festival de Canes, etc. El seu punt de vista sempre crític el féu incòmode a les autoritats comunistes, i gràcies al seu prestigi evità moltes represàlies i prohibicions.

Tanmateix, la seva afiliació al sindicat Solidarność provocà el seu exili després de ser detingut l’any 1981. Residí aleshores a França i Alemanya, on realitzà Danton (1982, César al millor director), Eine Liebe in Deutschland (‘Un amor a Alemanya’, 1983) i Les possédés (1987), sobre la novel·la de Dostojevskij. El 1985 retornà a Polònia, on dirigí Korczak (1990). Posteriorment dirigí, entre altres films, L’anneau de crin (1994), Wielki tydzien (‘Setmana Santa’, 1996), Pan Tadeusz (‘El senyor Tadeusz’,1999), Lekcja polskiego kina (‘La lliçó del cinema polonès’, 2002), Zemsta (‘Venjança’, 2002), Katyń (2008), recreació de la matança d’oficials polonesos (entre els quals hi havia el seu pare) a la Segona Guerra Mundial per l’exèrcit soviètic al bosc d’aquest nom, Tatarak (‘El càlem’, 2009, premiat al Festival de Berlín), Wałęsa. Człowiek z nadziei (‘Wałęsa. L’esperança d’un poble’, 2013) i Powidoki (‘Postimatges’, 2016). Dirigí també documentals i telefilms i rebé premis a la trajectòria dels festivals de Venècia (1998) i Berlín (2006) i un Oscar honorífic (2000).

Data de revisió: 
2016-10-10
Llegir més...