Diputat i senador, fou ministre de l’interior amb els governs Gambetta (1881-82) i Ferry (1883-85). Nomenat president del consell de ministres (1899-1902), formà un govern radical de defensa republicana amb participació socialista, que impulsà un reformisme social conservador, promulgà la llei d’associacions (1901) i sancionà amb l’indult la revisió del procés Dreyfus. Dimití el 1902 per motius de salut.