Albrecht Eusebius Wenzel von Wallenstein

Waldstein
(Hermanič, Bohèmia, 24 de setembre de 1583 — Eger, 25 de febrer de 1634)

Militar txec al servei del Sacre Imperi Romanogermànic.

Partidari de l’emperador Ferran II, que ajudà contra els bohemis (1618-25), fou nomenat governador de Bohèmia, membre de l’estat de prínceps de l’Imperi i príncep i duc de Friedland (1625). En iniciar-se la guerra danesa (1625-29), reclutà i equipà a càrrec seu un exèrcit i fou nomenat cap de totes les forces imperials. Aconseguí la pau de Pressburg (Porsony, 1626), expulsà els danesos de Silèsia i amb el general bavarès Tilly conquerí Mecklenburg, Holstein, Slesvig i la part continental de Dinamarca. Obtingué el principat de Sagan i el ducat de Mecklenburg.

Com a general de l’armada imperial planejà una gran companyia comercial que comprengués l’emperador, Castella i les ciutats hanseàtiques, a fi de tallar el comerç marítim d’Anglaterra i de les Províncies Unides. Els prínceps catòlics, inquiets pel poder que havia adquirit, n'aconseguiren la destitució (1630). En ésser envaïda Baviera pels suecs, Ferran II el nomenà generalíssim de les tropes imperials (1632), i li concedí el principat de Glogau en lloc de Mecklenburg (que havia estat restituït als seus anteriors ducs). Expulsà els saxons de Bohèmia i ocupà la major part de Saxònia, però fou derrotat a Lützen (1632), d’on sortí amb vida gràcies a la mort del rei suec Gustau Adolf II. Durant la campanya de Silèsia obtingué la seva darrera victòria a Steinau (1633). Acusat de traïció i rebel·lia, l’emperador Ferran II el destituí (1634) i n'ordenà la detenció. Abandonat pels seus soldats, fou assassinat.

Havia contribuït decisivament a la fundació de monestirs benedictins a Àustria i Bohèmia. Schiller el féu l’heroi de la seva trilogia dramàtica homònima, representada completa el 1799.