Fou un talent precoç, i passà la vida entre els càrrecs oficials a la cort i la seva propietat rural, vora el riu Wang, que cantà i pintà repetidament. Dues vegades (de primer amb la revolta d’An Lushan, i després amb el retorn de les forces imperials) escapà sorprenentment a l’execució i obtingué, a més, un càrrec polític cada cop. En morir la seva mare, convertí la seva casa en un temple budista. Tota la seva obra porta el segell del budisme, del qual era un devot adepte. Posà en íntima relació la pintura i la poesia, i hom diu que els seus poemes són quadres, i els seus quadres, poemes. En pintura hom li atribueix la fundació de l’anomenada “escola meridional”, que es caracteritza pel paisatge monocrom i per la tècnica dita “tinta d’esberlar”. No se'n conserva cap pintura d’atribució segura. Els trets més notables de la seva lírica són el quietisme búdic i el sentiment místic de la natura, amb la inexpressada presència del poeta.