Al llarg de la seva vida, molt activa, exercí diverses funcions civils i militars. Trobant-se a l’exili, en una mena d’il·luminació sobtada comprengué el sentit d’una frase de l'Estudi gran i inicià la seva producció filosòfica, basada en gran part en aquest clàssic. Entronca amb els plantejaments de Zhu Xi, però s’acosta més a Lu Xiangshan en les sentències: en recull la identificació de la ment amb el li i el consegüent innatisme cognoscitiu. Cal entendre aquest pensament centrat en l’enfocament moral: la llei moral és a l’interior i no en les coses externes, i hom la reconeix gràcies a una sindèresi (liangzhi) comuna a tots els homes. L’acció és inseparable del coneixement, de manera que la saviesa equival al perfeccionament moral. Principal representant de l’escola de la ment, idealista, la seva influència ha estat considerable i ha derivat sovint cap al subjectivisme moral.