Estudià al Carnegie Institute of Technology. S'establí a Nova York des del 1952. Partint d’experiències informalistes d’estil abstracte expressionista, durant els anys seixanta es convertí en la figura més coneguda i curiosa del pop americà. Utilitzà el mitjà fotogràfic, que ell considerà l’únic que és objectiu per a reproduir la realitat, mitjançant la serigrafia, en composicions on la seriació i la repetició d’una mateixa imatge posa de manifest el procés d’absorció i dissolució de la imatge notícia dels mitjans de comunicació de masses en la psicologia de masses: sèries dels accidents d’automòbil, la cadira elèctrica, les sopes Campbell’s , Marilyn Monroe, Jackie Kennedy, Mao, Mick Jagger, etc. També es dedicà molt activament, en una segona etapa, al film underground , on unes vegades la mateixa imatge és mantiguda hores i hores a la pantalla ( Sleep , Empire ), i on mostra altres vegades la vida dels drogoaddictes, els homosexuals, els transvestits, els alcohòlics i d’altres grups marginats de la societat americana: Blow-job (1964), Couch (1964), Norman Love (1964), My Hustler (1965), Bike Bay (1967), Flesh (1968), Trash (1970), Heat (1972), etc.