Washington

Aspecte del mont Rainier, la muntanya més alta de l’estat de Washington

© Jaume Ferrández

Estat dels EUA, a la costa del Pacífic; limita al N amb la Colúmbia Britànica (Canadà), a l’E amb Idaho, al S amb Oregon i a l’W amb l’oceà Pacífic.

La capital és Olympia. L’estructura física és dominada per la serralada de les Cascades, espina dorsal de l’estat, i pel riu Colúmbia, que el travessa de NE a SW. Hi ha algunes regions naturals ben diferenciades: la zona costanera, la depressió interior, la serralada de les Cascades, l’altiplà de Colúmbia i el sector de les Rocalloses. El principal accident litoral és el Puget Sound, fiord complex format per una depressió tectònica, situat entre l’estret de Juan de Fuca i els centres de Seattle i Tacoma. A redós de la costa s’estén una serralada, el massís Olímpic (mont Olímpic, 2.428 m). La depressió interior és un gran solc flanquejat a l’E per la serralada de les Cascades, relleu d’abundants manifestacions volcàniques (erupció del Saint Helens el 1980), que culmina al Rainier (4.391 m). L’ample i semiàrid altiplà de Colúmbia, estès des de les Cascades a les Rocalloses, és profundament excavat pel riu Colúmbia, que forma un ample estuari a la desembocadura. Finalment, les Rocalloses ocupen només la franja NE de l’estat.

L’activitat agrícola es basa principalment en el blat (quart estat productor dels EUA), la bleda-rava sucrera, el farratge, les patates i els fruiters conreats tant al regadiu com al secà. A la depressió central resta associada a la ramaderia de llet. Hi és important l’explotació forestal (el 50% del territori és cobert de bosc). El desenvolupament industrial, estimulat pels notables recursos hidroelèctrics de la conca del Colúmbia, que aporten una tercera part de l’electricitat dels EUA produïda per aquest mitjà, i també per la importació per mitjà d’oleoductes de petroli d’Alberta, se centra en la construcció naval i aeronàutica (Seattle), en la qual el govern federal hi té una important participació. També són rellevants la indústria de la fusta (mobles, pasta de paper), al Puget Sound, i l’electrometal·lúrgia, a Spokane. La densitat és de 31 h/km2, i la majoria de la població s’agrupa a les aglomeracions de Seattle-Everett, Tacoma i altres de més petites, que agrupen prop del 60% dels habitants. Spokane és l’únic centre urbà important de l’altiplà interior, i un gran encreuament ferroviari.

Explotat en la recerca de l’inexistent pas del nord-oest, adquirí una certa importància econòmica amb el comerç de pells. Després de l’acord fronterer entre la Gran Bretanya i els Estats Units (1846), formà part del Territori de l’Oregon, del qual se separà l’any 1853, i més tard esdevingué estat de la Unió (1889). Malgrat la dificultat de comunicacions, l’abundància de bones terres de conreu atragué els colons. La millora de les comunicacions i el descobriment d’or a Alaska —per a anar a la qual era lloc de pas— provocà un augment de la població. És, tanmateix, un dels estats menys poblats de tota la Unió. Des del 1933, en què hom començà a regular el curs del Colúmbia, s’hi inicià un procés d’industrialització.