El cas s’inicià a l’hotel Watergate (Washington), del qual prové el nom de l’escàndol, i on el Partit Demòcrata havia instal·lat les oficines en les eleccions presidencials del 1972. En el procés d’investigació destacaren les denúncies de la premsa (sobretot el Washington Post) i la insistència de la justícia federal. Finalment hi intervingué el Congrés i, davant el perill d’impeachment, el president Richard Nixon hagué de dimitir (1974). No fou fins el 2005 que l’exagent de l’FBI Mark Felt s’autoidentificà com l’autor anònim de la filtració, fins aleshores conegut informalment com gola profunda. Fou el primer i únic cas de dimissió d’un president nord-americà en l’exercici del càrrec.