El 1702 anà a París. Entre el 1703 i el 1707 fou molt influït pel seu mestre, C.Gillot, el qual l’introduí en la temàtica del teatre i de les singeries . El 1707 entrà al taller de C.Audran, que li confià la decoració amb chinoiseries del palau de la Muette i li féu conèixer directament l’obra de P.P.Rubens, en poder visitar la Sala Mèdici del Luxemburg, del qual Audran era conservador. A partir del 1715 s’estigué a casa de P.Crozat, la qual cosa li permeté de conèixer la pintura italiana i flamenca de la seva col·lecció, així com de relacionar-se amb una societat refinada, que li inspirà les seves pintures d’escenes galants. Aquestes pintures, que són les que tipifiquen més la seva obra, presenten un aspecte malenconiós i refinat: La sorpresa (Buckingham Palace, Londres), L’indiferent , Reunió en un parc (ambdues al Musée du Louvre), Els encants de la vida (Wallace Collection, Londres). Separat de Crozat per tal de conservar la seva independència, el 1717 presentà la seva peça de recepció a l’Acadèmia ( L’embarcament a Citera , Musée du Louvre), de la qual féu una còpia, que és a Berlín, obra d’un significat obscur que li valgué el títol oficial de pintor de festes galants. Per motius de salut anà a Londres (1719), on el seu art fou molt apreciat. El 1720 tornà a París, on, hoste de l’antiquari Gersaint, pintà per a ell la famosa Ensenya de Gersaint (Palau de Charlottenburg, Berlín). D’aquesta època és el Gilles (Musée du Louvre). Malalt de tuberculosi, es retirà a Nogent-sur-Marne i cremà, abans de morir, totes les seves pintures de nus. La seva obra, difícilment catalogable, tingué un gran ressò en la pintura posterior, tant en la rococó i en l’obra de Renoir com en el simbolisme.
L’indiferent , de Jean-Antoine Watteau (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Pintor francès.