Després d’una joventut sense èxit, obtingué el premi per a decorar el parlament de Londres. Un viatge a Itàlia l’influí fortament; creà grans composicions a la manera de frescs, de temàtica social o didàctica, molt dins l’art victorià: Fam a Irlanda (Watts Gallery, Compton). Conreà també el retrat: Edward Burne-Jones. Vers la fi de la seva vida, influït pels prerafaelites, conreà una pintura al·legòrica i simbolista i de significat obscur, el millor exemple de la qual és L’esperança (1886; Tate Gallery, Londres).