Professor a Rostock, Marburg i Bonn, treballà en els camps de la lingüística general i de les llengües cèltiques (Rhenania Germano-Celtica, 1969). En obres com Muttersprache und Geistesbildung (‘Llengua materna i formació espiritual’, 1939) i Von den Kräften der deutschen Sprache (‘De les forces de la llengua alemanya’, 1949-57), exposà la teoria de la llengua coneguda com ganzheitliche Sprachauffassung o concepció integral de la llengua, que concep la llengua no tan sols com un mitjà de comunicació, sinó com una enérgeia o activitat espiritual creadora que confereix als pobles que les parlen una determinada especificitat. Aquesta teoria, inspirada en Wilhelm von Humboldt i que troba un paral·lel en les idees de Whorf, ha influït en l’ensenyament de l’idioma matern. Hom li ha criticat el seu irracionalisme.