Fou metge, investigador i professor a Friburg. A les seves obres: Über germinal Selektion (1896), Vorträge über Deszendenztheorie (1902), etc, exposà la teoria de la continuïtat del plasma germinatiu, substància característica de les cèl·lules reproductores, constituïda, segons ell, per “biòfors” i “determinants” continguts en els cromosomes. Weismann no acceptava la transmissibilitat dels trets adquirits i ignorava el fenomen de les mutacions. Malgrat això, la seva concepció sobre l’herència aclarí molts punts foscs en la genètica i en l’evolució del seu temps.