Convençut de la crisi definitiva de la cultura europea, cregué descobrir les manifestacions de l’humanisme veritable en els mites arcaics i primitius, en les literatures i les filosofies orientals. Amb la seva poesia volgué servir el retrobament de la “plenitud humana”. Sotmeté els seus poemes a una elaboració formal rigorosa i aconseguí gran musicalitat i varietat rítmica. Escriví un gran nombre de poemes destinats a infants, caracteritzats igualment per una fantasia atrevida i per solucions idiomàtiques i rítmiques enginyoses (Bóbita, ‘Fada’, 1955; Ha a világ rigó lenne, ‘Si el món fos un merlot’, 1972). La novel·la en vers Psyché (1972) és l’autobiografia fictícia d’una poetessa del s. XIX. En els volums Áthallások (‘Interferències’, 1976) i Ének a határtalanról (‘Cant sobre l’il·limitat’, 1980) atenuà el seu virtuosisme i adoptà un to més directe i íntim.