De mare d’origen holandès i de pare anglès, fou el segon de nou fills d’una família de recursos migrats. Encara adolescent, treballà en una impremta. Molt aviat, però, es decantà cap al periodisme i fou director del diari Brooklyn Daily Eagle (1846-48). Anà a Nova Orleans (1848) per tal de treballar en el diari Crescent, i allà descobrí la diversitat i la grandesa dels Estats Units d’Amèrica i, en certa manera, clausurà el seu període de periodista a Nova York. A desgrat d’una forta incomprensió en el moment de la seva publicació, a Leaves of Grass (1855) emprengué —i l’aconseguí— una renovació dràstica de la poesia nord-americana per la seva versificació lliure que constrastava amb la mètrica convencional, pels seus ritmes irregulars i per la franquesa d’escollir la pròpia autobiografia com a tema, alçant-se com a cantor d’un país nou, amb una fe extraordinària en el poder de la democràcia, en la iniciativa privada i el valor de l’erotisme. Leaves of Grass tingué nou edicions en vida de l’autor, cadascuna de les quals amb un bon nombre de poemes nous. La cinquena inclogué el que també és conegut com a Drum Taps, poemes de la guerra civil, contesa que Whitman seguí de prop, servint en els hospitals de ferits. En prosa escriví una sèrie de pamflets patriòtics i Specimen Days (1882). Tot i que conegué la incomprensió i la censura, exercí una forta influència, que encara perdura, i és considerat un dels poetes americans més grands de tots els temps.