Professor a Berlín, estigué empresonat durant uns quants mesos (1938) en el camp de concentració de Buchenwald —la seva obra Der Totenwald (‘El bosc dels morts’, 1946) recull aquesta cruel experiència—. Es decantà després cap a una vida al marge de la civilització moderna, i els seus escrits palesaren una autèntica veneració per la natura, considerada com un refugi, i una nova visió mística de la vida. De la seva obra cal destacar les novel·les Die Flucht (‘La fugida’, 1916), Die Majorin (‘La sergenta’, 1934), Das einfache Leben (‘La vida senzilla’, 1939), Die Jerominkinder (‘Els infants Jeromin’, 1945) i Missa sine nomine (1950).