Amb Nyinger (1907) inicià el seu renom. Si la seva obra primerenca delata interès per la vida amable i deseixida, progressivament s’anà interessant pels seus misteris. Traductor de Heine, del qual rebé un influx important, escriví encara, entre altres obres, Kjærtegn (‘Moixaines’, 1916), Høtens lyre (‘Lira tardoral’, 1931) i Filomele (1942).