Es formà al Hollywood Studio Club, amb Charles Laughton i a l’Actors Studio de Nova York. Inicialment encasellada en papers determinats pel seu físic, aviat trencà amb aquest estereotip i desenvolupà unes aptituds dramàtiques que li permeteren interpretar papers diversos fins a una edat molt avançada. Debutà el 1943, però el seu primer paper protagonista fou a Take one False Step , de Ch. Erskine (1949), als quals seguiren, entre més d’un centenar de títols, Winchester 73 , d’A. Mann (1950), A Place in the Sun , de G. Stevens (1951), The Diary of Anne Frank , de G. Stevens (Oscar del 1959 a la millor actriu secundària), Lolita , de S. Kubrick (1962), A Patch of Blue , de G. Green (Oscar del 1965 a la millor actriu secundària), Harper , de J. Smight (1966), Alfie , de L. Gilbert (1966), The Poseidon Adventure , de R. Neame (1972), Nex Stop Greenwich Village , de P. Mazursky (1976), Un borghese piccolo piccolo , de M. Monicelli (1977), Dejà vu , d’A. Richmond (1984), An unremarkable Life d’A. Q. Chaudhri (1989), i The Portrait of a Lady , de J. Campion (1996). Participà també en series televisives, com ara Rose Anne (1994-96). Estigué casada quatre cops, una de les quals amb Vittorio Gassman (1952-54), amb qui tingué una filla.
Jack Palance i Shelley Winters
© Fototeca.cat
Nom amb què és coneguda Shirley Schrift, actriu cinematogràfica nord-americana.