És autor de Prolegomena ad Homerum (1795), on intentava de provar que la Ilíada i l'Odissea havien estat compostes amb fragments èpics d’èpoques diferents, i de Darstellung der Altertumswissenschaft nach Begriff, Umfang, Zweck und Wert (‘Presentació de la ciència de l’antiguitat com a concepte, abast, objectiu i valor’, 1807), manifest de la nova filologia clàssica, dedicada a Goethe.