Es formà a Oxford, i des del 1507 ocupà càrrecs diversos a la cort d’Enric VIII, on arribà a concentrar els màxims poders civils i eclesiàstics: gran canceller (1515), legat papal (1518; vitalici el 1524), ultra els bisbats de Tournai, Lincoln i York, i cardenal (1515). La seva política pretenia de situar Anglaterra com a punt de referència de l’equilibri europeu i d’evitar de totes passades les formacions hegemòniques continentals. Caigué en desgràcia l’any 1529, en no aconseguir de Roma la declaració de nul·litat del matrimoni d’Enric amb Caterina d’Aragó. Morí a la presó acusat d’alta traïció.