El nom és una abreviació de Women's Liberation (‘alliberament de les dones’). Participà de l’esperit contestatari dels anys del seu sorgiment i apogeu (de la segona meitat dels anys seixanta a la segona dels anys setanta), de vegades amb posicions molt radicals. Tendia a assimilar les seves reivindicacions amb les d’altres col·lectius (negres, hippies, etc) en el context de la lluita pels drets civils als EUA. El moviment refusava els estereotips associats a la feminitat, així com el determinisme biològic, i alhora atribuïa la discriminació de la dona a factors socials i culturals, i denunciava el caràcter masclista de les institucions. Bé que podia considerar-se obsolet ja els anys vuitanta, el Women's Lib ha influït en el feminisme posterior arreu del món. Representants conspícues del moviment són Betty Friedan, Juliet Mitchell i Germaine Greer.