Fundador de la psicologia experimental, primerament fou professor de fisiologia, a Heidelberg (1865-74), i després de filosofia, a Leipzig (1874-1918), on establí (1879) el primer laboratori de psicologia experimental d’Europa. El seu pensament és alhora una reacció contra el positivisme i el naturalisme dominants i un intent de filosofia científica, basada en les dades de les ciències particulars (la psicologia científica essent com a pont entre les ciències naturals i les ciències de l’esperit o ciències culturals). La major part del seu treball d’investigació tingué com a objecte l’experiència i la sensació, els llindars de la sensibilitat i el temps de reacció d’aquesta, i se serví, com a mètode bàsic, de la introspecció. Entre les seves obres cal esmentar Grundzüge der physiologischen Psychologie (‘Fonaments de psicologia fisiològica’, 1873), Logik (3 volums, 1880-83), Ethik (1886), System der Philosophie (1889), Grundriss der Psychologie (‘Compendi de psicologia’, 1896), Völkerpsychologie (‘Psicologia dels pobles’, 10 volums, 1911-20) i Erlebtes und Erkanntes (‘Allò viscut i conegut’, 1920). La influència de Wundt ha estat decisiva no solament en l’àmbit de la psicologia, sinó també en el filosòfic, amb nombrosos deixebles de renom: H.Ebbinghaus, E.Kraepelin i F.Paulsen, entre d’altres.