El terme, molt muntanyós, s’estén des dels vessants occidentals de la mola de Cortes fins a la ratlla de Castella (província d’Albacete). El Xúquer penetra al País Valencià a través d’aquest terme, seguint una direcció W-E entre les serres de Villaragudo (895 m alt.) i La Sierrecilla (903 metres), al N, i la serra d’El Boquerón, el pic de La Teja (990 m) i la mola de Juey (979 m), i profundament engorjat fins a la font de Los Baños; rep, procedents del S, el barranc d’El Agua i el riu de La Hoz (o de Cantaban); a partir de l’aiguabarreig amb aquest darrer, el Xúquer descriu un gran meandre tot dirigint-se cap al N, i penetra dins el terme de Cofrents. A l’E del terme, entre la serra d’Alcola (886 m alt.) i la cinglera de la mola de Cortes, corre, en direcció S-N, la rambla de Sácaras, també afluent del Xúquer per la dreta. Tres quartes parts del terreny no són conreades, i són ocupades en la major part per pinedes (7 000 ha). La part conreada es troba a la proximitat de la vila, i és constituïda per les terres més baixes, amb predomini del secà (2 000 ha) damunt el regadiu (200 ha), que aprofita l’aigua dels rius. El secà es dedica a cereals, oliveres i arbres fruiters, i el regadiu a hortalisses, blat de moro i també arbres fruiters (préssecs). La indústria conservera completa les activitats econòmiques. La població ha estat sempre feble, per les limitacions de l’agricultura; tanmateix, durant al s. XIX i fins el 1910 cresqué suaument, per a estancar-se després, fins el 1950; la decadència general de la comarca l’ha afectat, i la població s’ha reduït en 25 anys quasi a la meitat per emigració, sobretot cap a València. Tanmateix, des del 1975 s’ha recuperat parcialment amb l’arribada de treballadors que han construït la central nuclear de Cofrents i la hidroelèctrica de Cortes de Pallars. La vila , que agrupa tota la població del municipi(1 003 h [2006]), és situada a 511 m alt., a la dreta del Xúquer i del barranc d’El Agua, dominant llur aiguabarreig, al peu de les ruïnes del castell de Xalans , d’origen musulmà, refet al s. XIX durant les guerres carlines. Igual com tota la vall de Cofrents, Xalans, tot i que fou conquerida per Jaume I, fou lliurada, d’acord amb el tractat d’Almirra, al rei de Castella (en fou el primer senyor l’infant Manuel), però el 1281 fou incorporada definitivament al Regne de València. La senyoria fou detinguda per Bernat de Sarrià, per la reina Elionor i pel seu fill l’infant Ferran; el 1389 fou comprada per Alfons de Gandia el Vell, i a la mort del seu fill, Alfons de Gandia el Jove, el 1425, retornà a la corona; pertangué, finalment, durant tota l’edat moderna, als ducs de Gandia. Població morisca, pertangué a la parròquia de Xarafull fins el 1535, que fou erigida en rectoria de moriscs (a la fi del s. XVI tenia 150 cases). Fou agregada posteriorment a la de Cofrents, fins que se n'independitzà el 1654; iniciada la repoblació després de l’expulsió dels moriscs el 1609, que arribà a 390 focs, aleshores tenia només 45 cases i 120 habitants. L’església parroquial (Sant Miquel), iniciada el 1632, no s’acabà de construir fins el 1736. La casa de la vila és del 1835.
Xalans
© Fototeca.cat