i Eugeni Xammar i Puigventós | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Eugeni Xammar i Puigventós

Eugeni Xammar i Puigventós
© Fototeca.cat
periodisme period
Periodista.
Barcelona, Barcelonès, 17 de gener de 1888 — l'Ametlla del Vallès, Vallès Oriental, 5 de desembre de 1973

S'inicià professionalment com a crític musical en revistes catalanistes. Visqué molts anys fora de Catalunya (l’Argentina, Suïssa, Alemanya, França). De jove estigué afiliat a la Unió Catalanista, i fou redactor de La Publicidad i El Poble Català, redactor en cap de la revista Iberia, col·laborador de La Tralla, El SolQuadum de Perpinyà, etc. El 1909 s’instal·là a l’Argentina. Hi formà part de les redaccions d’El Diario i La Argentina, de Buenos Aires. Novament a Europa, entre 1911 i 1912 residí a París i després passà a Londres, on visqué fins el 1917.

Treballà com a corresponsal de guerra per als diaris de Barcelona El Día Gráfico i La Publicidad (1914-18). Conegué Josep Pla i Casadevall, amb el qual col·laborà en treballs periodístics d’opinió. Marxà a Madrid, on fou redactor del diarí El Sol, redactor en cap d’ El Fígaro i redactor de política estrangera de La Correspondencia de España. Es traslladà a Suïssa , a Ginebra, on fou membre de la Secció d’nformació del Secretariat de la Societat de Nacions, i com a tal organitzà la Conferència Internacional del Trànsit i del Transport, que es reuní el 1921 a Barcelona.

El 1922 passà a Berlín i fou corresponsal col·laborador de diaris europeus i americans, entre els quals La Veu de Catalunya, Heraldo de Madrid, Diario de la Marina de I'Havana, El Comercio de Lima, El Tiempo de Bogotà, El Universal de Caracas i La Capital de Rosario de Santa Fe. Fou cap del gabinet de premsa de l’ambaixada republicana a París (1936-38) i redactor en cap adjunt a França de l’agència nord-americana Associated Press (1945). A París fou traductor de la UNESCO. Tornà a Amèrica (1950), on, a Nova York, col·laborà amb les Organització de les Nacions Unides.

A Washington, durant gairebé dos anys, treballà per al Banc Internacional de Reconstrucció i Desenvolupament i per a l’Oficina Sanitaria Panamericana. Retornat a Europa, li donaren el càrrec d’organitzar els serveis de llengua espanyola de l’ Organització Mundial de la Salut a Ginebra (1955) i fou enviat en visita oficial als Estats Units, Méxic i Puerto Rico. Retornà a Catalunya, on visqué entre l’Ametlla i Granollers. La seva obra, essencialment periodística, es distingeix per una gran llibertat de criteri, lluny de tota classificació: redactà milers d’articles com a corresponsal i columnista; conversador brillant i escriptor polifacètic, àgil i plurilingüe, publicà l’opuscle Contra la idea d’imperi (Londres 1916) i La Societé des Nations (1921), i entre les traduccions, la versió castellana del Doctor Faustus de Thomas Mann.

Poc abans de morir dictà les memòries, Seixanta anys d’anar pel món (1974), que aparegueren pòstumament, publicades per Josep Badia i Moret, que també li edità una col·lecció antològica d’articles. També pòstumament li foren publicats els reculls d’articles Periodisme (1989), amb articles des dels anys vint fins al franquisme, L’ou de la Serp (1998), que reuneix les cròniques des d’Alemanya els anys 1922-24, Cartes a Josep Pla (2000), i Crónicas desde Berlín (1930-1936) (2005), per al diari madrileny Ahora.

Col·laboració: 
AMS
Llegir més...