Cap als anys cinquanta abandonà la pintura academicista —iniciada amb Orihuel— per entrar dins la seva pròpia estètica, marcada per la presència geomètrica d’una realitat figurativa base d’un gran expressionisme que, malgrat les moltes innovacions, no abandonà. Amplia el seu camp artístic amb l’esmalt, l’orfebreria, l’escultura i el mural. Els nombrosos viatges, i en especial una estada a l’Amèrica del Sud, causaren un gran impacte en la seva obra. Fundadora del grup Indika (1951), formà part del Cercle d’Art d’Avui. Exposà, entre individuals i col·lectives, unes 350 vegades (Girona, Barcelona, Madrid, Lleó, l’Argentina, els EUA, Suïssa, etc.). Fou guardonada amb unes 30 distincions (Tercera Bienal Hispanoamericana de Arte, premi Ynglada-Guillot, etc.), i és representada a diversos museus (São Paulo, Perpinyà, Art Modern de Barcelona). El 1992 rebé la Creu de Sant Jordi.
Exposició d’Emília Xargay a la sala d'exposicions de l'hotel Reina Elisenda (Sant Feliu de Guíxols, 1970)
Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans Prats)
Pintora i escultora.