Infant reial, fill natural de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Teresa Gil de Vidaure, legitimat pel rei el 1272, juntament amb el seu germà Pere d'Ayerbe, amb dret a succeir en el tron. Rebé com a patrimoni la baronia de Xèrica. Es casà amb Elfa Álvarez de Azagra, filla del poderós senyor d’Albarrasí Álvaro Pérez de Azagra. Distanciat del rei Pere II, arribà amb ell a un acord el 1283 i li cedí com a garantia Eslida, Suera i Fanzara. El 1285 tingué cura de la defensa de la frontera aragonesa davant el perill d’una invasió francesa. Tingué un fill, Jaume de Xèrica i Álvarez de Azagra, que el succeí en la baronia de Xèrica.