La major part del territori és dedicada a conreus de regadiu (960 ha), especialment a tarongers i hortalisses, però també altres fruites, llegums i arròs. Al secà hi ha 200 ha, principalment de garrofers, ja mig abandonats. Les terres són treballades en règim d’explotació directa. És important la fabricació de guix, de calç i, en general, de materials de construcció, i també d’oli de pinyola. Hi ha magatzems de preparació de fruita. La població ha crescut paral·lelament al desenvolupament del regadiu. La vila (2 239 h agl [2006], xilxers o xinxers o xinxorrins; 7 m alt.) s’assenta a la zona de contacte entre el secà i el regadiu, al voltant de l’església parroquial (l’Assumpció), a 2 km de la mar, a la vora de la carretera general i del ferrocarril de València a Barcelona. Fou destruïda el 1938, que hi estigué aturat el front, el darrer any de la guerra civil; en part ha estat reconstruïda. Hi ha restes de poblament d’època romana. El 1238 el lloc de Cilx, amb quatre alqueries, fou donat a Jaume Peres, de Daroca; retornà a la corona i Jaume II el vengué a Francesc de Pròixida amb la resta dels llocs que constituïren la baronia, després comtat, d’Almenara. El 1526 fou incendiat pels moriscs revoltats de la serra d’Espadà, i el 1583 per moros africans desembarcats. A la costa hi ha la caseria de les Cases de Xilxes.