Fill de pare català i mare maonesa, molt jove encara fou corresponsal de premsa de la tercera guerra Carlina, i publicà diversos llibres, com Cartagena (recuerdos cantonales) (1875), Historia de los Alfonsos de Castilla y de Aragón... (1875), Secretos e intimidades del campo carlista en la pasada guerra civil (1876) i Memoria de la pacificación... (1877). Corresponsal de La Academia de Madrid i després de Le Petit Parisien a la guerra russoturca, intervingué també en la guerra italoetiòpica de 1894-96. Pel seu matrimoni, aconseguí grans possessions a la Rússia Blanca; hi residí uns quants anys, i col·laborà activament en els periòdics més reaccionaris de Peterburg, sobretot en el Novoje Vremja. També tingué una actuació destacada a Turquia —hom ha dit que com a agent rus— en la campanya contra el moviment dels “Joves Turcs”. Amb la Revolució Russa del 1917 perdé les seves propietats, i des de llavors viatjà i residí per tot Europa, amb estades periòdiques a Barcelona. Amic de F.Cambó, l’acompanyà en un viatge pel Pròxim Orient, i aquest li subvencionà l’edició de la seva darrera obra coneguda, L’Asie Mineure en ruines (1925). Home popular al seu temps, Josep Pla li dedicà un dels seus Homenots i F.Cambó pronuncià una conferència sobre la seva vida.