Estudià lletres a la Universitat de Barcelona. Dirigí la revista Lleida i col·laborà sobretot a Pont Blau. Publicà novel·les i contes dins la tècnica psicològica: Espills adormits (1932), Volves grises (1932), Desordre (1936) i Destins (1938), i també els assaigs i reportatges: Els exiliats acusen (1930), L’aportació de la Catalunya occidental a l’obra de la Renaixença (1936), Jacint Verdaguer, l’home i l’obra (1971), etc. S'exilià el 1939 i fou promotor de la cultura catalana a França.