Educat a diverses ciutats andalusines, el 1100 s’establí a Toledo, llavors ja sota domini cristià, on exercí la medicina. Tornà a residir a Còrdova, i el 1140 emprengué viatge a Palestina. És autor d’una vasta producció, tant en hebreu com en àrab. En hebreu destaca l'Himne de la creació (Qĕdušà), una part del qual s’inspira en la Corona reial d’Avicebró, entre nombroses poesies religioses i profanes, diverses de les primeres de les quals foren incorporades a la litúrgia sefardita. Cal esmentar-lo també com el creador del gènere poeticoreligiós centrat en el tema del retorn a Sió, d’un clar contingut nacionalista. En àrab escriví (1130-40) el Kit>b al ḥuǧǧawa-l-dalīl fī nuṣr al-dīn al-dalīl, més conegut pel Kuzarí, tractat apologètic del judaisme bastit sobre el fet històric de la conversió al judaisme del rei dels khàzars.