Fill del català Artur Ynglada i Via, comerciant, fundador de la coneguda Ferreteria Ynglada de Santiago de Cuba. De nen ja residí a Barcelona. S'establí un temps a Alemanya (1901-03), on hauria d’estudiar tècniques de ferreterria, per conveniència del negoci familiar en aquest ram, al qual, però, mai no es dedicà a fons.
De nou a Barcelona, es formà com a dibuixant; freqüentà el taller Guaiaba i rebé classes al Cercle Artístic de Sant Lluc. Exposà a la Sala Parés el 1906. Col·laborà amb el pseudònim Yda a Papitu i L’Esquella de la Torratxa. Residí a París des del 1912, i hi protegí artistes com Juan Gris. Se centrà en la temàtica de circ i music-hall, i més endavant en els temes d’animals, especialment de cavalls, que serien ja sempre la seva gran especialitat. Exposà per primera vegada a Barcelona el 1914 (Faianç Català) amb el suport de Xènius. Durant la Primera Guerra Mundial col·laborà a la revista francòfila barcelonina Ibèria. Tornà a exposar a Barcelona el 1943 (La Pinacoteca) amb el seu gran amic Josep Dunyac.
La seva obra es caracteritza per un traç elegantíssim, basat evidentment en el dibuix japonès. En morir deixà instituït a Barcelona el premi de dibuix Ynglada-Guillot. Hom publicà pòstumament uns Records i opinions seus (1959), recollits per Carles Soldevila.