Situada a la riba de l’Ouse, és un centre comercial i industrial (indústries metal·lúrgiques i alimentàries). Nucli bretó important, i més tard gran colònia romana, al s. VI fou conquerida pels angles, que la feren la capital del regne de Northúmbria. Bisbat (s. VII), i posteriorment arquebisbat, durant molt de temps fou rival del de Canterbury i un gran centre d’evangelització anglosaxona i de cultura ( Alcuí). Presa pels danesos (867), n'esdevingué un dels nuclis principals. Durant la baixa edat mitjana fou una població agrícola i comercial molt important. Del 1482 al 1641 fou seu del Consell del Nord. Pròspera, però no tan notable, del s. XVI al XVIII, durant el XIX s’industrialitzà força i rebé una gran immigració, bé que continuà perdent importància, fet que persistí la centúria següent. Conserva una gran part de les muralles medievals, restes del castell i diverses esglésies i cases, també medievals. La catedral, gòtica, una de les més importants d’Anglaterra, fou començada cap al 1080 i acabada a la darreria del s. XV; la volta del cor és del tipus de ventall; conserva uns magnífics vitralls dels s. XIV i XV. També és gòtica l’abadia de Saint Mary, actualment en ruïnes.
Aspecte de la catedral de York
© Cliff Lloyd / Fotolia.com