Es dedicà principalment, a desgrat seu, a treballs burocràtics i administratius per a poder subsistir; però aviat es retirà a la seva casa de camp, i es dedicà a la poesia i al conreu de crisantems, flor que fou un tema gairebé constant dels seus poemes. La seva obra (lloances a la vida rústica, a les excel·lències del vi i a la natura) fou reunida en una col·lecció en 10 volums. Fou autor també d’alguns extraordinaris fragments en prosa (La font de les flors dels presseguers). La seva influència posterior fou molt notable.