Participà en l’alçament antirús de 1794 dirigit per T.Kościuszko. Posteriorment s’ordenà de sacerdot. Influït per la il·lustració, escriví comèdies neoclàssiques, on ataca els defectes típics dels seus contemporanis, com els prejudicis en Zabobonnik (‘El supersticiós’, 1781), l’afrancesament en Fircyk w zalotach (‘El petimetre pretendent’, 1783), i l’exagerat sentit del casticisme i la glorificació de l’endarreriment patrioter nacional en Sarmatyzm (‘El sarmatisme’, 1785), la seva obra cabdal. .