Deixeble d’Ildebrando Pizzeti, l’escriptura de les seves primeres obres és basada en elements folklòrics, amb una clara influència de B.Bartók; aviat, però, forjà un llenguatge més personal, basat en una tendència a la modalitat. Fou crític musical de L’Unità (1946-56) i de La Giustizia (1956-63), i el 1966 fou nomenat superintendent del teatre Verdi de Trieste. Entre les seves obres es destaquen sis simfonies (1943-58) i les òperes Amleto (1961) i Wallenstein (1965).