Es formà a l’Accademia de Venècia. Participà en la garibaldina Expedició dels Mil, i s’establí a Florència (1862), on formà part del grup dels macchiaioli , sense adherir-se, però, plenament als seus postulats estètics. Des del 1874 residí a París, on conegué Degas, que el féu participar en les expedicions dels impressionistes (1879, 1880, 1881 i 1886); allà la seva presència reforçava la línia més realista, encapçalada pel mateix Degas. El seu extraordinari retrat del gran teòric dels macchiaioli en estada a París Diego Martelli (1879; Galleria d’Arte Moderna, Florència) és un document de primer rang en la història de la pintura europea del seu temps. Amic de Santiago Rusiñol i de Miquel Utrillo, hi ha d’ell un bon exemple de pintura sobre paper —característica en la seva producció des del 1880— a El Cau Ferrat de Sitges ( Dona pentinant-se ). El 1891 participà en la primera Exposició General de Belles Arts de Barcelona amb els olis Record i A la finestra . Féu importants exposicions individuals a la galeria de Durand-Ruel de París el 1893 i el 1898. Centrat en la figura i l’interior, el seu estil, després de l’etapa d’influència degasiana, a la qual incorporà un cert puntillisme ( Caseta a Montmartre , ~1880-84; Galleria Nazionale d’Arte Moderna, Roma), evolucionà cap a un empastament semblant al del Renoir madur.
Dona pentinant-se , de Federico Zandomeneghi
© Fototeca.cat
Pintor italià.